DAVID PRADAS

David Pradas i Gené

 

David Pradas (1974, Castellserà) és enginyer i músic, formació que seguí paral·lelament i que culminà a Manresa on, mentre acabava enginyeria a la Universitat Politècnica, estudiava harmonia, composició i orquestració amb Manel Camp i Llibert Fortuny, entre d’altres professors. Prèviament havia rebut formació clàssica al Conservatori del Liceu i al de Cervera.

D’aquella època són els seus dos primers discs: L’altra part (1999) i Zodíac (2000) per a piano sol. La dècada següent continuaria la formació de musicologia a la Universidad de la Rioja i producció musical a l’escola Microfusa de Barcelona.

Després de realitzar un postgrau en Composició Musical i Tecnologies Contemporànies a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, funda la productora musical La Gata Roja Produccions  espai creatiu que li permet enregistrar des d’aquell moment tots els seus treballs següents: El Balancí (2010) 14 micro-peces per a piano sol per a poesia i dibuix i rEsd9 (2011) el seu primer disc electroacústic on incorpora sons quotidians en un intent d’explorar nous plans sonors.

El 2014 estrena la que seria la seva producció més ambiciosa: Insectum, una suite de nou peces per a piano, dansa contemporània i vídeo projeccions interactives. Davant  una pantalla de 8x4 metres, dues ballarines dansen en sincronia amb la música en directe del piano i amb la projecció d’unes imatges d’una plasticitat sorprenent que ens endinsen en una experiència sensorial única. L’espectacle s’ha representat arreu de Catalunya i el 2016 s’estrenà amb molt d’èxit a Madrid.

El 2016 finalitza un màster en composició per a audiovisuals al Centro Superior Katarina Gurska de Madrid fet que li obre les portes a treballar en el món de l’audiovisual composant per animació, publicitat, videojocs,  televisió, audiobranding i cinema.

El setembre de 2017 veu la llum el que serà el seu setè treball: Umbilical, Música&VIda dotze peces per a piano, sextet de corda i cinc veus femenines. En aquest disc, recupera la sonoritat més electroacústica per descriure el procés de l'embaràs, un vincle vital mare-fill que els embolcalla per sempre en un tel infinit de tendresa. En aquest cas, per la posada en escena de l'espectacle, l'autor és val d'un piano virtual de cinc metres de llarg on a la tapa s'hi projecten imatges evocadores que porten a l'espectador a endinsar-se en un ambient oníric, irreal...molt especial.