David Pradas i Gené
David Pradas (1974, Castellserà) és enginyer i músic, formació que seguí paral·lelament i que culminà a Manresa on, mentre acabava enginyeria a la Universitat Politècnica, estudiava harmonia, composició i orquestració amb Manel Camp i Llibert Fortuny, entre d’altres professors. Prèviament havia rebut formació clàssica al Conservatori del Liceu i al de Cervera.
D’aquella època són els seus dos primers discs: L’altra part (1999) i Zodíac (2000) per a piano sol. La dècada següent continuaria la formació de musicologia a la Universidad de la Rioja i producció musical a l’escola Microfusa de Barcelona.
Després de realitzar un postgrau en Composició Musical i Tecnologies Contemporànies a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, funda la productora musical La Gata Roja Produccions espai creatiu que li permet enregistrar des d’aquell moment tots els seus treballs següents: El Balancí (2010) 14 micro-peces per a piano sol per a poesia i dibuix i rEsd9 (2011) el seu primer disc electroacústic on incorpora sons quotidians en un intent d’explorar nous plans sonors.
El 2014 estrena la que seria la seva producció més ambiciosa: Insectum, una suite de nou peces per a piano, dansa contemporània i vídeo projeccions interactives. Davant una pantalla de 8x4 metres, dues ballarines dansen en sincronia amb la música en directe del piano i amb la projecció d’unes imatges d’una plasticitat sorprenent que ens endinsen en una experiència sensorial única. L’espectacle s’ha representat arreu de Catalunya i el 2016 s’estrenà amb molt d’èxit a Madrid.
El 2016 finalitza un màster en composició per a audiovisuals al Centro Superior Katarina Gurska de Madrid fet que li obre les portes a treballar en el món de l’audiovisual composant per animació, publicitat, videojocs, televisió, audiobranding i cinema.
El setembre de 2017 veu la llum el que serà el seu setè treball: Umbilical, Música&VIda dotze peces per a piano, sextet de corda i cinc veus femenines. En aquest disc, recupera la sonoritat més electroacústica per descriure el procés de l'embaràs, un vincle vital mare-fill que els embolcalla per sempre en un tel infinit de tendresa. En aquest cas, per la posada en escena de l'espectacle, l'autor és val d'un piano virtual de cinc metres de llarg on a la tapa s'hi projecten imatges evocadores que porten a l'espectador a endinsar-se en un ambient oníric, irreal...molt especial.
El 2019 amb el trio vocal Krregades de romanços harmonitza vint cançons infantils catalanes amb voluntat de ser el primer disc de cançons per a infants en accent lleidatà i neix Infantília un àlbum amb material didàctic per treballar en escoles i escoles de música.
El 2020 ,durant la pandèmia, musica cinc poemes de la poeta d’Ivars d’Urgell Maria-Mercè Marçal. Amb Anna Guixé a la veu, produeix L’arbre de l’alliberament un EP que inclou Cançó de pluja, Magdalena, lluna plena, Cançó de bressol, Un pètal de gerani i Abdicació. De forma paral·lela l’artista del Poal Nú Miret il·lustra cinc il·lustracions per a cada poema- cançó.
El 2021 arran d’una visita al seu amic Òscar Carrera que viu en una masia penjada a dalt dels cingles de Bertí, prop de Centelles, queda enamorat del paratge i musica un primer vídeo gravat pel seu amic. Va ser el començament d’una relació epistolar en que ell li enviava un vídeo o time-lapse i ell hi posava música. A finals d’any naixia el documental
Postals dels Cingles de Bertí amb un total de 12 postals multimèdia dels diferents racons i masies del peculiar lloc del moianès.
Actualment està treballant en un projecte en que musicarà deu poemes del poeta d’Agramunt Guillem Viladot, titulat Regne Retut.